vacil·lar

Borrowed from Latin vacillāre.

• IPA^(key): (Central) [bə.silˈla]
• IPA^(key): (Balearic) [və.silˈla]
• IPA^(key): (Valencia) [va.silˈlaɾ]

• Audio (Barcelona):

  (file)

• Rhymes: -a(ɾ)

vacil·lar (first-person singular present vacil·lo, first-person singular preterite vacil·lí, past participle vacil·lat)

1. to vacillate
2. (colloquial) to banter, kid, tease, rib, trick; to play a joke on, to pull someone's leg

   Synonym: prendre el pèl

• vacil·lació

• “vacil·lar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “vacil·lar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026
• “vacil·lar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “vacil·lar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.