recliner
English
Etymology
From
recline
+
-er
.
Noun
recliner
(
plural
recliners
)
One who, or that which,
reclines
.
A
chair
hinged so that the back can be
reclined
for comfort.
Translations
hinged chair
Catalan:
seient inclinable
m
Finnish:
mekanismituoli
German:
Liegesessel
m
,
Fernsehsessel
(de)
m
,
(
marketing neologism
)
Relaxsessel
(de)
m
Hebrew:
כִּסֵּא נוֹחַ
(he)
m
(
kissé nóaẖ
)
Norwegian:
Bokmål:
liggestol
(no)
m
Nynorsk:
liggestol
m
Polish:
leżanka
(pl)
f
Spanish:
tumbona
(es)
f
,
reposera
(es)
f
Latin
Verb
reclīner
first-person singular present passive subjunctive of
reclīnō