politetrafluoroetilè

• politetrafluoroetilé (Valencia)

From poli- (“poly”) +‎ tetra- (“tetra”) +‎ fluoro- (“fluor”) +‎ etilè (“ethylene”).

• IPA^(key): (Central) [ˌpo.liˌte.tɾə.fluˌo.ɾu.ə.tiˈlɛ]
• IPA^(key): (Balearic) [ˌpo.liˌte.tɾə.fluˌo.ɾo.ə.tiˈlə]
• IPA^(key): (Valencia) [ˌpo.liˌte.tɾa.fluˌo.ɾo.e.tiˈle]

NB each component gets its secondary stress

politetrafluoroetilè m (plural politetrafluoroetilens)

1. (organic chemistry) polytetrafluoroethylene

• “politetrafluoroetilè”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “politetrafluoroetilè”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026
• “politetrafluoroetilè” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.