oxalat

From oxàlic +‎ -at.

• IPA^(key): (Central) [uk.səˈlat]
• IPA^(key): (Balearic) [ok.səˈlat]
• IPA^(key): (Valencia) [ok.saˈlat]

oxalat m (plural oxalats)

1. (organic chemistry) oxalate

• “oxalat”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “oxalat”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026
• “oxalat” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “oxalat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Borrowed from French oxalate.

oxalat m (plural oxalați)

1. (organic chemistry) oxalate