llebrer
Catalan
Etymology
Likely from French lévrier, from Old French levrer, from Late Latin canem leporārium (literally “hare dog, harehound”), from Latin lepus (“hare”). By surface analysis, llebre + -er.
Pronunciation
- IPA(key): (Central) [ʎəˈβɾe]
- IPA(key): (Balearic) [ʎəˈbɾe]
- IPA(key): (Valencia) [ʎeˈbɾeɾ]
Audio (Barcelona): (file) - Rhymes: -e(ɾ)
Noun
llebrer m (plural llebrers)
Further reading
- “llebrer”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
- “llebrer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2026
- “llebrer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “llebrer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.