indiciu
Romanian
Etymology
Borrowed from Latin indicium or French indice. Doublet of index and indice.
Noun
indiciu n (plural indicii)
Declension
| singular | plural | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| indefinite | definite | indefinite | definite | ||
| nominative-accusative | indiciu | indiciuul | indicii | indiciile | |
| genitive-dative | indiciu | indiciuului | indicii | indiciilor | |
| vocative | indiciuule | indiciilor | |||